RESULTATS
En aquest apartat, us mostrarem els resultats d'una enquesta què hem realitzat a 80 persones participants voluntàries. En aquesta enquesta hem volgut descobrir el nivell de coneixement què té la població sobre aquesta problemàtica i els prejudicis sobre aquest col·lectiu.
A l'hora de realitzar les preguntes, ho hem dividit en 4 franges de 20 persones per tal de facilitar després el seu anàlisis:
- Persones menors de 18 anys
- Entre 18 i 30 anys
- Entre 31 i 60 anys
- Majors de 61 anys
Això sí, a l'hora d'analitzar les respostes, ho hem adjuntat en 2 grups (40 i 40):
- Persones joves (Menors de 18 anys + Persones entre 18 i 30 anys)
- Persones adultes grans (Persones entre 31 i 60 anys + Majors de 61 anys)
El motiu pel qual ho hem adjuntat en 2 grups ha estat per a poder complir un dels nostres objectius:
"Descobrir el nivell de sensibilització de la societat vers les persones sense llar i comparar aquest coneixement i prejudicis entre les persones més joves i les més grans."
Primer de tot, cal destacar què hi ha hagut més participació per part del sector femení què del masculí. Un total de 65 dones, 13 homes i 2 persones categoritzades com a "Altres".
Aquest fet potser perjudica l'anàlisis ja què la quantitat de persones de cada gènere no està equilibrada.
El següents gràfics són una comparació (entre joves i adults grans) del coneixement sobre el nombre de pisos buits què creuen què hi ha a Lleida i a Catalunya.
Es pot observar com la franja d'Adults grans cruen què hi ha una quantitat més elevada de pisos desocupats tant a nivell de la població de Lleida com de Catalunya.
En els dos següents gràfics es preguntava sobre el nombre de persones sense llar que creuen què hi ha a Lleida i a Catalunya.
En la pregunta del nombre de les persones sense llar a Lleida al 2021, el grup dels joves i dels adults grans està força equlibrada. En canvi, sobre les persones sense llar a Catalunya al 2021, els joves creuen què hi havia un nombre més elevat què els adults grans.
Per tant, el nivell de coneixement sobre la quantitat de persones què es troben en aquesta problemàtica és força igualitari.
En la següent qüestió, preguntavem si creien què hi hagués la possibilitat de que qualsevol persona es trobés en aquesta situació.
Sí què s'ha observat què hi ha una petita quantitat de persones del sector dels joves què creu què no tothom té la possibilitat de trobar-se en aquesta situació però, com es pot observar, en general tant els joves com els adults grans creuen què sí què és possible.
En una pregunta de resposta oberta vam preguntar sobre quin creien què era el perfil de persona amb més probabilitats d'acabar en aquesta situació.
Respostes més comunes dels JOVES:
- Persones amb pocs recursos econòmics i classe baixa
- Persones amb problemes de salut mental
- Persones amb algun tipus de drogodependència
- Persones nouvingudes
- Persones amb algun tipus de discapacitat
Respostes més comunes dels ADULTS GRANS:
- Persones amb sous baixos
- Persones nouvingudes
- Persones amb algun tipus de drogodependència
- Persones grans
Com bé es pot observar en les anteriors respostes, els dos grups coincideixen en les persones amb algun tipus de drogodependència i les persones nouvingudes. Una dada què ens ha semblat curiosa és que el grup d'adults grans han esmentat les persones amb sous baixos i les persones grans, tenim la hipòtesis què el motiu és el fet què troben aquesta problemàtica més propera (responsabilitat de treballar i edat similar o propera a les persones grans).
En la següent gràfica tractavem el tema del preu dels lloguers i preguntavem si creien què eren accessibles en relació als salaris mitjans.
En aquesta pregunta, els dos grups coincidien en què la gran majoria creuen què els preus actuals dels lloguers no són accessibles tenint en compte els salaris mitjans de la població.
Hem volgut anomenar el Model Housing First (explicat a l'apartat de Marc Teòric) per tal de saber si la població coneix aquest model relacionat amb la pobresa.
Es pot observar una diferència (tot i que no molt exagerada) del coneixement del Model Housing First entre les persones més joves i les persones més grans, sent les últimes les més desinformades sobre aquest.
És possible què aquest fet sigui per la novetat d'aquest Model (es va començar a implementar a Espanya l'any 2014).
Una qüestió què teniem molta curiositat de saber i un dels nostres principals objectius era comparar els prejudicis entre els joves i les persones adultes grans sobre les persones què es troben en situació de sense llar. És per això què vam formular una pregunta amb algunes opcions de resposta valorant en una escala de "Gens", "Poc", "Bastant" i "Molt" en funció de com d'acord estiguessin amb aquestes afirmacions.
La següent gràfica és un ànalisis dels prejudicis del grup dels JOVES
En general no tenen molts prejudicis sobre aquest col·lectiu, l'afirmació què han estat més d'acord és en què aquestes persones pateixen algun tipus de drogodependència i què "embruten els carrers".
Anàlisis prejudicis grup ADULTS GRANS:
En els resultats dels prejudicis del grup adults grans, podem observar què el prejudici sobre les drogodependències també el comparteixen amb el grup de joves però aquests de manera més significativa. A més, l'afirmació de "Embruten els carrers" ha estat molt més respatllada pel grup dels adults, sent la pregunta amb més respostes amb l'opció "Molt".
Es pot observar què hi ha més quantitat de persones del grup d'adults grans què tenen prejudicis sobre aquest col·lectiu de persones.
En la següent gràfica mostrem les causes més comunes per les quals la població creu què les persones en situació de sense llar hi han acabat. En la pròpia gràfica es pot observar la comparació entre els dos grups.
Les respostes més seleccionades dels joves han estat:
- Falta d'economia
- Separació familiar o de la parella
- Problemes de salut mental
- Adiccions
Les respostes més seleccionades dels adults grans han estat:
- Falta d'economia
- Problemes de salut mental
- Adiccions
- Moviments migratoris
Podem observar com els dos grups comparteixen la majoria de les causes què creuen què acostumen a portar més a les persones a acabar en aquesta situació. Però, es pot observar una diferència entre la quanitat de persones què han seleccionat l'opció de "Drogodependències", sent el grup adult gran qui més l'ha escollit; de la mateixa manera què han escollit més l'opció de "Moviments migratoris".
A més, els joves creuen què la falta d'economia i la separació familiar o de parella és també unes de les principals causes.
Finalment, vam voler preguntar (resposta oberta) sobre com creuen què podriem fer per a millorar la situació de les persones sense llar.
Principals respostes JOVES:
- Model Housing First
- Més habitatges socials
- Com a societat, fer pressió als partits polítics i dirigents
Principals respostes ADULTS GRANS:
- Pagar sous dignes i millors condicions de feina
- Més habitatges socials
- Reduir preus dels lloguers
Ens tornem a trobar, igual què a l'anterior pregunta amb resposta oberta, què el grup d'adults joves parlen sobre els sous i la feina, a més dels preus dels lloguers i per tant es pot evidenciar de manera clara què el motiu és per la proximitat de la temàtica amb el seu context.
També hem observat com alguns joves proposaven la opció del Model Housing First, sent una iniciativa força recent i molt útil.
CONCLUSIONS RESULTATS
Una vegada analitzades totes les preguntes, hem pogut observar com en general el nivell de coneixement és similar entre el grup de joves i el grup d'adults grans però sí que veiem una diferència entre els prejudicis i algunes propostes què presenten per tal de millorar aquesta situació.
CONCLUSIONS OBJECTIUS PROJECTE:
Una vegada obtinguda tota la informació necessària i totes les dades de les enquestes analitzades per a poder dur a terme el treball, podem dir que hem pogut assolir els nostres objectius i donar resposta a aquelles qüestions que ens havíem fet en un inici.
Realitzar l’entrevista a la Fundació Arrels ens ha ajudat a conèixer els diferents perfils de persones sense llar i la seva classificació, a més de la quantitat de persones què es troben en aquesta situació a la ciutat de Lleida.
Comparant aquesta quantitat amb el nombre de pisos buits què hem trobat què hi ha a la ciutat, hem vist què totes aquestes persones podrien tenir aquesta necessitat coberta. A més, hem pogut desmentir moltes de les especulacions què existeixen sobre l’ocupació de pisos, les quals estan principalment influenciades pels mitjans de comunicació.
Investigant sobre els preus mitjans dels lloguers de pisos a diferents ciutats de Catalunya, veiem com aquests són molt elevats i amb el salari mitjà no es pot cobrir aquesta despesa de forma individual, ja que no et permeten poder tenir una vida digna i, per tant, no es poden cobrir totes les necessitats bàsiques. Els sous són molt baixos en comparació amb els preus dels lloguers i en general, de totes les despeses que comporta independitzar-se.
Durant molt temps s’ha utilitzat el model clàssic o d’escala, però són necessaris molts requisits per a poder accedir-hi i són complicats d’assolir per aquelles persones que estan vivint una situació amb moltes dificultats.
Totes les persones tenim dret a un habitatge digne i al cobriment de les nostres necessitats bàsiques. Per tant, podem afirmar que el nou model que s'està implantant, anomenat Housing First, és molt més eficaç i útil, ja que es prioritza la llar i la persona abans que les condicions
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada