MARC TEÒRIC
MARC LEGAL:
La Declaració Universal de Drets Humans (1948) reconeix el dret de gaudir d’un habitatge digne i adequat com a part del dret a un nivell de vida adequat.
Títol I. Dels drets i deures fonamentals. Article 47 de la Constitució espanyola (1978) "Tots els espanyols tenen dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat."
Llei 18/2007,(del 28 de desembre) del Dret a l’habitatge. Aprovada pel Ple del Parlament en la sessió núm. 26, del 19 de desembre de 2007. Publicada en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya el 28 de desembre de 2007. Promulgada el 28 de desembre de 2007. (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 2008)
En el document “El dret a un habitatge adequat”, l'ONU especifica que “el dret a un habitatge adequat incumbeix a tots els Estats, ja que tots ells han ratificat almenys un tractat internacional relatiu a l'habitatge adequat i s'han compromès a protegir el dret a un habitatge adequat mitjançant declaracions i plans d'acció internacionals o documents emanats de conferències internacionals”.
PERSONES SENSE LLAR:
“Les persones sense llar (PSL),aquella part de la població que viu en l’exclusió social més absoluta, també es troben marginades en l’espai d’ús quotidià bastit per la societat excloent” (Domingo, Badia, Molina, Pelegrí, Pifarré, Ramón (2004)
El concepte de persona sense llar va més enllà de no tenir una casa on viure. A Europa es defineixen segons la classificació ETHOS (European Typology of Homelessness and Housing Exclusion): (Arrels, 2018; Frontino, 2021)
- Sense sostre: Les persones “sense sostre” són aquelles que viuen al ras o bé aquelles que dormen en albergs nocturns.
- Sense habitatge: Són aquelles persones que resideixen en institucions temporals, com poden ser: albergs per a PSL pròpiament dites, centres penitenciaris, institucions mèdiques o cases d’acollida per a joves.
- Habitatge insegur: Persones que es troben en situacions de re-lloguer; aquelles persones que han perdut la seva llar i estan vivint en residencies de familiar o amics; persones que pateixen violència de gènere i viuen en un refugi per a dones; persones que estan ocupant; i persones que estan en un procés de desnonament o execució hipotecària.
- Habitatge inadequat: persones que viuen en barraques o caravanes, en pisos massificats, en naus o en edificacions no convencionals o temporals.
- Quantes persones tenim sense llar a Catalunya? I a Lleida?
Arrels (2018) ens mostra les dades de PSL del 2017, l’últim recompte realitzat:
L’any 2017 es van comptabilitzar 53.118 persones en situació de sensellarisme a Catalunya, de les quals 2.347 persones vivien directament al carrer. Les dades pertanyen a 719 municipis (el 76% del total) i es recullen a l’Estratègia integral per a l’abordatge del sensellarisme a Catalunya, que està pendent d’implementació. Aquestes xifres tenen en compte només les persones que són conegudes pels serveis socials.
Arrels Sant Ignasi Lleida (2021) ens exposa les xifres de persones sense llar en l'últim recompte realitzat, i ens mostra que a Lleida hi ha unes 1058 persones sense llar i 115 persones sense sostre.
No penseu que són unes xifres esgarrifants???, tot i saber, que és un dret per a tothom... |
Quants pisos tenim buits a Catalunya? I a Lleida?
Com s’indica a Nació Digital (2022), a Catalunya es troben 37.500 pisos buits. Aquests són d’institucions bancàries, de grans propietaris i de fons d’inversió. Molts d’aquests pisos fa més de dos anys que no estan habitats.
A la ciutat de Lleida la regidoria d’Habitatge i Transició Ecològica, tal com ens exposa comúdelleida (2021), en una campanya realitzada l’últim trimestre del 2020, van localitzar 1.150 habitatges buits a la ciutat de Lleida propietat de bancs, grans tenidors i immobiliàries, dels quals se’n van detectar 388 en situació defectuosa o anòmala.
La Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge (Diari oficial de la Generalitat de Catalunya, 2007) defineix com “habitatge buit: l’habitatge que roman desocupat permanentment, sense causa justificada, per un termini de més de dos anys. A aquest efecte, són causes justificades el trasllat per raons laborals, el canvi de domicili per una situació de dependència, l’abandonament de l’habitatge en una zona rural en procés de pèrdua de població i el fet que la propietat de l’habitatge sigui objecte d’un litigi judicial pendent de resolució”
L’Ajuntament de Lleida, la Paeria, (comúdelleida, 2021) ha realitzat aquesta campanya amb la finalitat de generar i animar que els propietaris d’aquest pisos els posin a lloguer o cedir a l’ajuntament l’ús dels habitatges amb totes les garanties, comoditats, facilitats, incentius fiscals i estalvis. Anunciant que l’objectiu d’aquest és que ”tots hem de prendre consciència que un habitatge ha de complir la seva funció social, que no és altra que acollir famílies”.
Per garantir aquest objectiu, la Paeria juntament amb l’Empresa Municipal d’Urbanisme de Lleida ofereix als propietaris d’aquests habitatges posar-los al mercat de lloguer a través del programa “Xarxa de mediació del lloguer social”. I també informar que existeix una altra possibilitat que seria formalitzar un contracte d’arrendament mitjançant el programa “Reallotgem.cat”, aquest últim promocionat per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per llogar pisos privats buits.
Preus dels lloguers:
Segons ens informa Turgas Vilardell (2022), aquest últim any, les capitals de les Terres de Ponent s’han vist afectades per un nou augment en els preus del lloguer de l’habitatge de fins a 70 euros. Per fer una visió de la problemàtica, per tota Catalunya: “A tres municipis, el lloguer mitjà subscrit aquest tercer trimestre de 2022 supera els 1.500 euros, però es tracte de pobles petits, Sant Vicenç de Montalt, Cabrils (tots dos al Maresme) i el Papiol (Baix Llobregat). Però si es posa la lupa a municipis de més de 10.000 habitants per evitar biaixos, també emergeixen preus desorbitats, com són els 1.326 euros a Sant Just Desvern, els 1.285 a Sant Cugat del Vallès, els 1.179 a Sitges o els 1.145 a Premià de Dalt. Tres de les localitats d'aquesta magnitud, a més, fins i tot han vist com el cost pujava més de 200 euros en el darrer any: Montgat (+249), Sitges (+222) i Sant Pere de Ribes (+205).” Turgas(2022)
Salaris i context:
Segons la Guia Salarial 2022 de la consultora Adecco (com explica Cercas, 2022), el 40% de les treballadores i treballadors arreu d'Espanya confirma que el seu salari està per sota de mercat.
La pujada del Salari mínim Interprofessional i l'ajustament dels sous en determinats àmbits ha provocat un conscienciós increment salarial en gran part de persones treballadores, però existeixen d'altres factors que ens porta afirmar que aquests augments són insuficients amb relació al context econòmic d'avui.
Segons el secretari general de FeSMC-UGT, Ruiz Cercas (2022), treballadores i treballadors de certes activitats, especialment les relacionades amb el sector Serveis, ja fa anys que sofreixen la humiliació i indiferència d'associacions empresarials sectorials que constantment impedeixen una millora dels salaris que sigui apreciable, boicotejant la negociació col·lectiva. Aquesta realitat, en el present context econòmic, pot fer que centenars de milers de persones, tot i tenir una feina, caiguin en la pobresa.
D’altra banda, existeix un dèficit històric dels sous que en especial el sofreixen els subsectors d'activitats dels Serveis. Per altra banda, ens trobem amb una desbocada inflació de preus, tant és així que, el mes de febrer de l'any 2022 ha estat el més elevat dels últims trenta anys, en un 7,4% a diferència dels salaris en conveni que solament estan creixent un 2,26%.
Per controvèrsia, el Banc d'Espanya, tot i que reconeix que les llars més pobres han perdut el 27% dels seus ingressos durant la pandèmia, demana contenció salarial. “Llars que han de bregar amb les dades de l'OCU (Organització de Consumidors i Usuaris): la factura de la llum i el gas s'ha encarit en cada llar entre 79 i 222 euros al mes” (Ruiz, 2022). Al mateix temps, els grans banquers (presidents i CEOs) de l'IBEX van elevar la seva remuneració un 75% i destruint 19.000 llocs de treball en el sector financer.
Què en sabem realment sobre les persones sense llar? Les coneixem? Els podem jutjar? Tothom pot acabar en una situació de sense llar.
Acabem amb la generalització, els mites i els prejudicis vers les persones sense llar!
Al llarg de la història, s’ha anomenat i es continua anomenant a les persones sense llar de moltes maneres diferents, algunes d’aquests podrien ser: vagabunds, carrilans, carrilers, indigents, captaires, transeünts... Cap dels conceptes que s’utilitzen no són correctes. Es tracta de termes que posen l’accent en una característica que no és pot generalitzar, assignada per una creença, esbiaixada pel que pensem d’aquestes persones.
El llenguatge (a través de les etiquetes) ens ajuda a assimilar unes característiques i a generar uns estereotips (identificar patrons, simplificar la realitat). En aquest procés, els éssers humans ens arribem a creure aquestes construccions i les assimilem com si fossin la realitat. (Bermúdez Sanchez, 2020).
Per a Gordon Allport (com ens cita Bermúdez Sanchez, 2020) el prejudici és una actitud hostil o previnguda envers una persona que pertany a un grup, simplement perquè pertany a aquest grup i se suposa, per tant, que posseeix les qualitats atribuïdes al grup”.
Per tant, aquesta generalització que fem d’aquestes persones, envers les nostres creences ens porten a establir prejudicis negatius i de rebuig, etiquetant-les. Qüestionant la seva manera de viure, quan ni tant sols les coneixem ni sabem la situació per la qual han acabat sent persones sense llar. Culpabilitzant-les individualment, quant aquest és un problema de tots i totes a nivell de societat i les encasellem en el costat exclòs i invisible de la societat”.
Font: elaboració pròpia basat amb la informació d'Arrels (2017)
Font: elaboració pròpia basat amb la informació d'Arrels (2017)
Font: elaboració pròpia basat amb la informació d'Arrels (2017)
- Housing First: un model de solució per a les persones sense llar.
Marta Olaria Sendra (2017),
ens planteja un nou model de solució per a les persones sense llar (PSL). Tenim
clar que el model utilitzat fins ara, model clàssic o d'escala, no és efectiu:
s'exigeixen uns requisits difícils d'aconseguir a persones que estan en una
situació molt dura i no compten amb cap suport social ni econòmic. La llar està
condicionada pel compliment dels requisits, quan hauria de ser la base per
poder començar a complir-los.
En aquest model, el
d'escala, no es té en compte a la persona, ni el que vol ni el que necessita,
ni tan sols se li pregunta. Ha d'acceptar un pla de treball imposat i posar-se
en tractament en el cas d'alguna addicció o patologia mental i així anar pujant
graons fins a obtenir la llar. En la gran majoria dels casos acaba en fracàs,
ja que no és la persona qui decideix i no té el suport i temps necessari. El
projecte Housing First inverteix aquest ordre: es prioritza la llar i la
persona abans que les condicions.
Housing First, un nou model
d'atenció a les PSL provinent dels Estats Units, amb un èxit del 85%.
"Proposa que la persona sense llar que viu al carrer en situació crònica
pugui accedir directament a un habitatge individual, permanent, digne i adequat
a les seves necessitats" (Olaria, 2017). En primer lloc, considera que
totes les persones tenim dret a un habitatge; segonament, la persona és qui
decideix i, per tant, la protagonista de la seva vida i, en tercer lloc, quan
ja té el seu propi habitatge ha de pagar entre un 20 i 30% dels seus ingressos
en concepte de renda, mantenir una bona relació amb el veïnat i rebre, com a
mínim, una visita setmanal de l'equip de suport. Per últim, és la persona qui
decideix en tot moment, si està preparada per començar un procés de
desintoxicació, si és el cas, sense pressió i de tipus gradual.
Per tant, ens deixa clar que
som els professionals els que hem d'adaptar-nos a les PSL i a les seves
necessitats i desitjos i no a la inversa. L'Estratègia Integral per a
l'Abordatge del Sensellarisme a Catalunya, promoguda pel Govern de la
Generalitat, es troba en una fase inicial del model Housing First. Provivienda
(2021) exposa que HOGAR-SÍ i Provivienda juntament amb el Ministeri de Drets
Socials i Agenda 2030, han celebrat la Trobada Internacional, i s'ha apostat
pel projecte Housing First com a solució per acabar amb les persones sense llar
a Espanya.
A més, model Hiusing First
implica rendibilitat i avantatges en l'àmbit econòmic, han destacat les
mateixes organitzacions. L'avaluació exposa que aquesta solució té una despesa
per plaça equivalent al cost dels albergs comunitaris, però el recurs que
ofereixen és molt més positiu tant pel que fa a qualitat com d'estabilitat que
rep la persona, per tant, es guanya en la qualitat de vida i necessitats de les
persones sense haver d'invertir més. (Provivienda, 2021).
Considerem que és un
projecte realment interessant i encertat. Per tal d'acompanyar a una PSL en el
procés de la inclusió social, primerament cal proporcionar a la persona
recursos (començant, com en aquest cas, per un habitatge) per tal que ella
pugui partir d'una base i sortir-se'n d'aquesta situació. A més, en aquest
model som els professionals els que ens adaptem a les necessitats específiques
de cada persona amb qui treballem, i així és ella la que evoluciona al seu
ritme i en direcció als seus projectes personals, agafant així el volant de la
seva vida. Aquest model s'oposa totalment al "Model d'Escala",
utilitzat a Espanya tradicionalment fins el dia d'avui, suposant així un canvi
de paradigma en la intervenció amb les PSL. El Housing First dona importància a
acceptar i respectar el ritme de cada persona, i posa l'accent al dret de tenir
un habitatge. Mentre que en el Model d'Escala s'estableixen criteris que la
persona ha d'assolir, per tal d'arribar a tenir un habitatge. Per tant, són les
persones qui s'han d'adaptar a les exigències del sistema, vulnerat així les
seves necessitats i preferències individuals. Considerem que és una manca total
de sensibilització imposar a una persona uns objectius que ja són molt difícils
d'aconseguir en una situació adequada, amb xarxes de suport socials i els
recursos necessaris; com perquè ho facin PSL que normalment no tenen cap
d'aquests elements. Per tant, ens sembla realment important que el primer pas
de l'acció social sigui proporcionar un habitatge, i que cada persona es marqui
objectius i els assoleixi al seu ritme.
Creiem que com a futures
Educadores Socials i ciutadanes, hem de lluitar per promocionar el Housing
First com a model d'intervenció amb PSL.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada